Visualitzar el benestar subjectiu

Durant dècades, indicadors econòmics com el PIB han estat la principal mesura del progrés d’un país. Però realment capten com se senten les persones respecte a les seves vides?

El benestar subjectiu ofereix una perspectiva alternativa —una que considera la satisfacció vital, les experiències emocionals i la qualitat de vida en general. Ens ajuda a entendre si el creixement econòmic es tradueix en vides millors per als individus o si aspectes crucials del benestar estan sent deixats enrere.

Vaig topar per primera vegada amb aquest tema mentre treballava en un projecte de visualització de dades per a la Generalitat de Catalunya, amb l’objectiu de comunicar dades sobre el benestar. Abans d’això, mai m’havia plantejat profundament la qüestió, però explorar les dades va despertar la meva curiositat. Com és que una cosa tan fonamental mai m’havia passat pel cap? Té tot el sentit considerar les experiències subjectives a l’hora de mesurar el progrés social, però estem tan ancorats als indicadors tradicionals que sovint passem per alt l’evident.

Aquest projecte em va portar a descobrir un llibre fascinant, En defensa de la infelicitat d’Alejandro Cencerrado (en castellà). Si t’interessa el tema, també et recomano aquest article introductori sobre el benestar subjectiu, que inclou una gran quantitat de referències útils.

Com mesurem el benestar?

A diferència del PIB, que es basa en la producció econòmica, el benestar subjectiu es mesura mitjançant enquestes. En el nostre projecte, les enquestes periòdiques proporcionaven no només una instantània del benestar, sinó també tendències al llarg del temps. Les dades es segmenten per grups sociodemogràfics, cosa que ens permet analitzar diferències segons l’edat, el gènere, els ingressos i la situació laboral, entre d'altres.

Fer accessibles les dades de benestar

Entendre el benestar és una cosa —comunicar-lo de manera efectiva és una altra. El nostre primer repte va ser com explicar el concepte i les troballes clau a un públic general. Per abordar-ho, inicialment vam dissenyar un lloc web narratiu (en català) que es centrava en fer les dades atractives i accessibles. Va ser ben rebut, obtenint mencions en diversos mitjans de comunicació.

Basant-nos en aquest èxit, vam assumir un objectiu més ambiciós: mostrar una porció molt més gran de les dades de l’enquesta, incorporant tendències al llarg del temps i integrant estudis realitzats amb aquestes dades. També volíem proporcionar accés obert a tota la informació recollida. El resultat és l’Observatori del Benestar Subjectiu a Catalunya, una plataforma interactiva dissenyada per explorar i entendre en profunditat les dades sobre el benestar.

Vegem algunes de les característiques clau.

Indicadors clau de rendiment del benestar: una instantània del benestar

El lloc web presenta els principals indicadors de benestar en un format semblant a un comandament de control, destacant xifres i tendències clau. Un dels elements visuals centrals és un “termòmetre” que mostra tant la mitjana com la desviació estàndard.

Personalment, tinc reserves sobre l’ús de mitjanes, ja que poden simplificar en excés dades complexes. Hauria preferit una visualització que transmetés millor la distribució de les respostes. No obstant això, donada la necessitat de comunicar amb un públic ampli, utilitzar mitjanes ho va fer més senzill. Finalment, incloure la desviació estàndard va ser una manera de comunicar parcialment la distribució.

Vista del comandament de control dels principals indicadors de benestar subjectiu

(nota: les imatges de l'article són captures en anglès, però si visiteu el lloc web les trobareu en català)

Els lectors també poden segmentar les dades per diferents grups socioeconòmics per explorar com varia el benestar segons el gènere, l’edat i els nivells d’ingressos. Una troballa clàssica en la investigació sobre el benestar és la relació entre els ingressos i la satisfacció vital: mentre que uns ingressos baixos es correlacionen fortament amb un benestar inferior, més enllà d’un cert llindar, ingressos addicionals tenen un impacte decreixent.

Ho podem veure en el següent gràfic:

Què impulsa el benestar?

Més enllà de mesurar el benestar en una escala de 0 a 10, una pregunta crucial és: Quins factors influeixen més en el benestar?

Aquí és on entra una de les meves visualitzacions preferides. Per exemple, els joves (18–19 anys) tendeixen a valorar molt més tenir un “propòsit” i una “vida personal” satisfactòria que la “salut” o l’“estabilitat financera”, que són factors clau per a la major part de la població.

Per comunicar aquests factors, vàrem fer servir aquest gràfic circular:

Tinc una predilecció especial per aquesta visualització circular. Condensa de manera efectiva una gran quantitat d’informació i facilita el canvi entre grups sociodemogràfics per comparar dades. Els gràfics de barres tradicionals sovint es consideren més “precisos” per comparar diferències, però aquí, el nostre objectiu era destacar patrons generals tot fent les dades visualment atractives.

Curiosament, aquesta visualització es va convertir en una de les característiques més reconegudes del projecte. Internament, l’equip fins i tot va començar a referir-s’hi com a “la mandarina”, i es va convertir en un emblema de la iniciativa.

De vegades, confiem massa en gràfics convencionals i oblidem que enfocaments visuals alternatius poden ser igual d’eficaços —si no més— per fer les dades accessibles, i memorables, per un públic més ampli.

Entendre els factors en detall

En fer clic sobre qualsevol factor de benestar, es revela una anàlisi detallada de les dades subjacents.

Primer, proporcionem dades qualitatives, capturant com les persones interpreten cada factor. Per exemple, la “salut” pot significar coses diferents per a diferents persones —alguns l’equiparen simplement a “estar viu”, mentre que altres l’associen a la “salut familiar”, la “dieta” o les “addiccions”. Aquestes matisacions són crucials per entendre per què un determinat factor influeix en el benestar. Sense aquest context, correm el risc de perdre una visió valuosa sobre el significat real darrere dels números.

Núvol d’etiquetes que mostra els conceptes que les persones relacionen amb la "Salut":

A continuació, presentem dades quantitatives de l’enquesta relacionades amb cada factor. Això ens permet analitzar dades addicionals i detalls relacionats amb cada factor.

Més informació sobre aspectes relacionats amb la salut

Continuant amb l’exemple de la "salut", una comparació especialment reveladora és la relació entre el dolor físic i la satisfacció vital. Com era d’esperar, les persones que pateixen dolor crònic informen d’un benestar significativament inferior. Tot i que això pot semblar obvi, disposar de dades quantificables sobre el tema és essencial —permet comparacions amb altres factors.

La següent visualització ho mostra. No només podem entendre el % de persones amb diferents nivells de "dolor", sinó com cada nivell es relaciona directament amb la satisfacció vital.

Per exemple, l’impacte de la discapacitat en el benestar sembla ser inferior al del dolor. Això suggereix que la societat ha progressat en el suport a les persones amb discapacitats, mentre que la gestió del dolor continua sent una àrea que requereix més atenció.

Aquest és el veritable poder de mesurar el benestar subjectiu: ajuda a identificar quins factors influeixen més en la satisfacció vital, permetent als responsables polítics dissenyar intervencions específiques. El PIB mai no captarà com el dolor, les addiccions o altres experiències profundament personals afecten el benestar global d’una societat.

Reflexions finals

Explorar el benestar subjectiu ha estat una experiència reveladora per a mi. És un recordatori que, més enllà de les xifres econòmiques, una societat pròspera és aquella on les persones senten que les seves vides són significatives i satisfactòries.

T’animo a explorar l’Observatori del Benestar Subjectiu a Catalunya i treure'n les teves pròpies conclusions.